Abans de res, m’agradaria felicitar a tots els culés per tots els títols que ha aconseguit el Barça aquesta temporada. Realment se’ls mereix, ha sigut molt superior a la resta d’equips. Fet aquest apunt imprescindible, m’agradaria alertar de la perillosa espiral a què el Barça està conduint al nostre país. El problema principal recau en la instrumentalització que es fa del club des de mitjans tant importants i influents a Catalunya com ara TV3. L’objectiu de fer del Barça, un simple club de futbol, la imatge de Catalunya, em sembla pobre per a un país amb tanta història al darrera i on milions de persones han fet alguna cosa més que xutar una pilota.
Vivimos en un estado democrático donde la libertad de expresión y el derecho a manifestarse son derechos irrefutables para todos los individuos, ¿es así, verdad? Y un comino!,¡qué va!, ¡en absoluto!
No sé si se tendrá en mente, pues cada vez parece ser que nuestra memoria es más efímera, memoria a corto plazo, cortísima, pero hace pocos meses se produjo en Barcelona, y en otras ciudades de la península, un atentado contra la libertad, un abuso de poder por funcionarios vestidos a la moda carlina y con una imitación del pene de Nacho Vidal colgando en sus cinturones.¿Os suena?, ¿hacéis memoria? Cuelgo un video para refrescar la memoria.
La comarca del Pla de l’Estany podríem afirmar que és una comarca novata i dic “ novata” perquè es va crear fa 21 anys, al 1988 i des d’aleshores, la seva capital és Banyoles. Anteriorment, formava part del Gironès. La comarca delimita al nord amb l’Alt Empordà i la Garrotxa i al sud amb el Gironès.
Com si del boom immobiliari es tractés, el teatre musicals'han apoderat de la nova temporada teatral catalana. I ho han fet en un moment que la crisi —aquest fenomen que tothom anomena sense que se sàpiga ben bé què és— ha fet forat i s'ha estès com la pólvora. Els espectacles, i sobretot el musicals, han fet pujar la mitjana del preu de taquilla i, jugant, jugant, una parella que vagi a un musical, i si té família encara més, en pot sortir amb les butxaques buides. Es clar que hi ha ofertes de clubs, grups, dies especials i tot això, però el cert és que els grans teatres han arribat a nivells de preus europeus o gairebé. I, ja se sap, que el nivell de vida, malgrat l'euro comú no és igual a tot arreu. Tot i això paradoxalment les xifres canten.
Els partits polítics no paren de fer campanya de cares a les eleccions europees del set de Juny. De fet, potser sense adonar-se, el que no paren de fer és incrementar el nombre de persones que no es presentaran a les urnes per presentar el seu vot cap a Europa. Cada partit català ha defensat els seus principis europeus: una Europa verda, catalana, amb millores econòmiques, etc. Això és el que han procurat els diferents partits politics del país al principi de la campanya, a banda d’animar a la gent que vagi a votar. Tot i això, tots els partits no han tardat res a treure la disfressa de sobre i a presentar la verdadera cara de la política actual. Una política absurda, sense fonaments i que passa actualment per un moment molt difícil. Cada partit ha agafat tot el que ha pogut per desmuntar als altres partits que es presenten i han deixat de banda els seus principis, si es que realment han existit mai. Uns s’han posat a parlar d’aconseguir un triplet a les urnes (relacionant-ho amb el barça), que si un diu paraules de l’època de Franco, que si els altres volen vendre fum, etc. Total que davant la desesperació per la victòria ha començat la típica baralla política on fins i tot els insults i tenen lloc, i de menyspreu no en falta per enlloc. Tots ells volen mostrar que són els millors, els més adequats, els més responsables, els més efectius, etc. Però el que realment no saben és que tots ells són les cares més lamentables que s’estan mostrant aquests dies per televisió i ràdio. Realment amb els seus arguments m’han fet posar les mans al cap al veure que realment han aconseguit tenir un comportament no gaire lluny de ser infantil. Tal i com he dit abans no han deixat de referir-se al barça (perquè creuen que fa gràcia i relacionen la victòria amb el trofeu europeu), o de ballar (per fer creure que són els més simpàtics), i fins i tot de pujar sobre un trenet (i senzillament fer el ridícul). Realment hi ha hagut de tot menys seriositat, que és el que només dura al principi i que s’esgota en no res.
Potser ja de plantar cara als polítics i va sent hora de que algú se n’adoni que això que es fa no és ni de bon tros política. Qui volen que se’ls prengui amb seriositat? A més, davant tot això, els polítics segueixen obligant als mitjans de comunicacions a difondre els seus seguiments electorals, sense cap mena de criteri periodístic, fet que encara em treu més de polleguera. I jo que pensava que de pallassos en quedaven pocs.
Opinió 
Abans de res, m’agradaria felicitar a tots els culés per tots els títols que ha aconseguit el Barça aquesta temporada. Realment se’ls mereix, ha sigut molt superior a la resta d’equips. Fet aquest apunt imprescindible, m’agradaria alertar de la perillosa espiral a què el Barça està conduint al nostre país. El problema principal recau en la instrumentalització que es fa del club des de mitjans tant importants i influents a Catalunya com ara TV3. L’objectiu de fer del Barça, un simple club de futbol, la imatge de Catalunya, em sembla pobre per a un país amb tanta història al darrera i on milions de persones han fet alguna cosa més que xutar una pilota. 
