“No és una feina, és la meva vida”

És divendres. Sona el despertador a les 7 del matí. Em llevo, em dutxo i un cop vestida i amb tots els trastos a la mà, faig un petó a l’Oriol. Baixo al carrer a agafar el cotxe per anar a la universitat. Avui he tingut sort; no hi    tinc cap multa.
Cap a classe fins a les 5 de la tarda, tot i que entre mig tinc un descans d’una hora per dinar el menjar que porto al taper. Quan plegui hauré d’anar a comprar, netejar el pis i estudiar per l’examen de dilluns.
Sona el despertador. Els “usuaris” del Centre Sant Tomàs m’esperen. Seran vuit hores d’estrès però haurà valgut la pena. Avui és dissabte.

L’Alba té 20 anys. En acabar el batxillerat va anar a estudiar a Barcelona Educació Social però fa pocs mesos va deixar-ho tot i va venir a Vic per estudiar Infermeria. Viu amb l’Oriol, el seu xicot. A més, fa gairebé 4 anys que treballa els caps de setmana a Sant Tomàs, una associació per a persones amb trastorns de conducta i depenents psíquics i físics.

Vídeo presentació del Centre: http://www.santtomas.cat/uploads/videos/Catella%20Riudeperes.html

Què et va portar a entrar a treballar a St. Tomàs?
Els diners.

Però normalment les noies de 16 anys solen buscar feina a botigues de roba o als bars...
Sí però jo ja havia estat treballant en un esplai de nens i vaig pensar que estaria bé. Sempre m’ha agradat fer de monitora i vaig trobar aquest centre on a més em pagaven per fer-ho.

A St. Tomàs el pacients...
-l’Alba interromp delicadament-. No són pacients, són usuaris; fan ús del servei de l’associació...és que és un matís important!

D’acord... Els usuaris però, tenen de 18 a 60 anys, no són nens precisament.
No, no ho són físicament però la majoria tenen una mentalitat igual a la d’un nen petit. Necessiten les mateixes atencions i es comporten com si ho fossin.
 
Així que des del primer moment et va ser fàcil acostumar-t’hi?
No! El primer dia que hi vaig anar a fer l’entrevista al centre em van fer esperar una estona a una sala i anava veient com passaven els usuaris. Em vaig espantar tant...! No feia més que preguntar-me: “Què hi faig jo aquí?”. Allò era superior a mi...

Però vas acceptar la feina...
Sí. Ho vaig voler provar. Ja m’havien avisat que molta gent ho provava un dia i després no hi tornava més. De fet n’hi ha molts que pleguen al principi. Però els que es queden hi estan durant molt de temps.

És tan dur com sembla?
Mm...sí però t’acabes acostumant i ja no t’ho sembla. Passes moments de tots colors però al final del dia sents que val la pena. Al principi tot és una mica incòmode ja que has de procurar per la neteja dels usuaris, i si no estàs acostumat acabes amb l’estomac regirat. Ara en canvi, no hi ha res que em sobti.

Dius que n’has passat de tots colors, quin és el pitjor que has passat al centre?
[riu] N’hi ha tants! Suposo que em quedo amb el cas d’una usuari que patia un problema de salut mental i tenia per costum que cada vegada que havia d’anar-se’n a dormir havia de passar per davant de l’aula on feia classe. Un dia es va enrabiar i no hi havia manera de portar-la al llit i em va mossegar al braç de tal manera que em va fer sang i tot. Pobreta però, al dia següent no se’n recordava pas!

I el millor?
La sortida que varem fer 4 monitors amb uns quants usuaris cap a la Molina fa un cosa d’un any. No varem fer res del que estava planejat però tots ens ho varem passar genial!

A Sant Tomàs dividiu els usuaris en tres grans grups; els depenents, els de (TCL)trastorns de conducta lleus i els de (TC) trastorns de conducta més greus...
Aquests són els que més m’agraden [referint-se als més greus]! Són els que més escàndol fan, els que pitjor es porten però amb els que millor t’ho passes. Bé, si més no jo. M’agrada estar enmig del merder. M’ho passo “bomba”! ara però... quan són macos, són els més macos.

L’Alba, des de que hem començat l’entrevista que manté un somriure a la cara. Parla de l’estrès, la feina, la responsabilitat i l’esgotament que li suposa mantenir aquest ritme de vida però en cap moment deixa de banda un to irònic que fa possible entendre com li agrada tot el que fa.

Després de passar tant de temps amb ells, els deus agafar apreci..
Sí molt! Ja no són usuaris, per a mi són en Jordi, l’Isaac...si els monitors els portem a dinar o sopar de tant en tant.

Fora del centre?
Sí. Demanem permís als pares i de tant en tant sortim per passar-nos-ho bé. Ells gaudeixen moltíssim i es solen portar molt bé.

Arrel de la feina que has anat fent al centre els teus estudis han anat variant. Vas començar estudiant educació social i ara estàs cursant infermeria. Ha influït molt la teva feina a la teva vida?
I tant! Per començar no crec que es diferenciïn gaire aquests dos termes; no és una feina, és la meva vida.
Mai paro de parlar de la feina. Estigui on estigui o sigui amb qui sigui sempre surto amb les anècdotes que vaig recordant. I encara és pitjor quan ens trobem els monitors i coordinadors fora el centre, només tenim un tema de conversa.
Em passo hores a Sant Tomàs que no em toquen, faig hores extres perquè i m’enduc feina a casa m’agrada el que faig i tot i que al final del dia acabo esgotada, gaudeixo molt.

Dit així sembla obsessiu... 
[riu] Potser sí. De fet és normal que ho sembli i de fet entre els companys ja ho diem; semblem una secta. Però no és això sinó que simplement a part de treballadors i usuaris, som amics tant dins com fora el centre i ens ho passem molt bé junts.
 

Des de que em llevo fins que vaig a dormir tinc al cap el centre. La gent sol entristir-se quan veu persones amb aquest tipus de problemes però jo ho veig des d’un altre punt de vista. Com dic normalment “de tot pel que pots plorar, te’n pots riure” i aquest cas és així. Els usuaris són més llestos del que sembla, em sorprenen constantment amb les seves reaccions però quan ells estan bé, gaudeixen més dels petits moments que qualsevol de nosaltres.

Fotografies del centre: http://images.google.es/imgres?imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_5wLBH8bVOsw/SEXGT7wgUOI/AAAAAAAAAsM/1SJqpDkwTT0/s400/LA%2BTAVELLA.JPG&imgrefurl=http://elblocdesanttomas.blogspot.com/2008/06/el-passat-8-de-maig-un-grup-del-centre.html&usg=__Z23haPzgc_CA3NYMdZ-PsLAdYwM=&h=299&w=398&sz=27&hl=es&start=19&um=1&tbnid=GdHMFgPSRhKRBM:&tbnh=93&tbnw=124&prev=/images%3Fq%3Dcentre%2Bsant%2Btomas%2Bosona%2Briudeperes%26ndsp%3D18%26hl%3Des%26rlz%3D1T4HPEB_esES257ES257%26sa%3DN%26start%3D18%26um%3D1