La comarca del Pla de l’Estany és una comarca amb un gran interès turístic com també  ho són moltes de les comarques que la rodegen. Gran part del turisme és atret per la seva capital, Banyoles. Banyoles és una ciutat on actualment hi viuen aproximadament 19.000 habitants, té un nivell de producció industrial alt amb l’ajut de les poblacions veïnes, té un comerç important i un flux de gent cada vegada més elevat.

L’estany de Banyoles és un dels destins turístics més visitats de la comarca per tota aquella gent que visita Banyoles, entre d’altres llocs; com ara el Museu Darder de Banyoles.

El Museu Darder de Banyoles està situat a la part antiga de la ciutat i ha estat restaurat recentment. Abans de ser totalment renovat, l’edifici del Museu Darder ocupava l’edificació de les escoles velles de Banyoles, des de 1916 (fins hi tot es va compartir escola i museu al mateix temps) fins el passat 2007 quan va ser inaugurant el nou edifici, tot i que s’ubica allà mateix.

El Museu Darder va ser fundat i inaugurat el 22 d’octubre del 1916 per Francesc Darder i Llimona amb les totes les donacions que ell mateix va fer. El museu recull unes dissecacions diverses de diferents rèptils (serps tropicals, un caimà, diversos ocells del país i exòtics i també diversos mamífers), d’altra banda si poden trobar diferents cranis humans i anteriorment si trobava un bosquimà dissecat. 

Aquest passat any 2007 el Museu ha estat del tot renovat amb una reconstrucció total de l’edifici. A més a més hi ha una secció nova on hi ha exposicions temporals i també hi ha noves explicacions de l’estany de Banyoles. S’hi ha conservat tot el que anteriorment ja hi havia, excepte el bosquimà dissecat que va ser retirat el 2000, juntament amb tota la seva polèmica.

El Museu Darder d’Història Natural (M.D.H.N.) té un total de 5 sales per a l’exhibició de la col·lecció de Darder: Sala Darder, Sala d’Invertebrats, Peixos i Rèptils, Sala d’Ocells, Sala de Mamífers i la Sala de l’Home. Es sap que des de 1881 el senyor Darder tenia un individu de raça negre, un boiximà dissecat; primerament el va exposar a l’Exposició Universal de Barcelona, l’any 1881 i des del 1916 fins el 2000 es trobava al Museu Darder de Banyoles, a la Sala de l’Home.

La característica principal de la Sala de l’Home és presentar l’espècie humana com a part integrant del regne animal i en definitiva conservar els trets fonamentals de Darder, tal com afirma un ex alcalde, Joan Solana , qui va ser alcalde de Banyoles durant l’època de polèmica del boiximà.

El boiximà naturalitzat estava guarnit amb plomes, llança i escut i compartia sala amb una mòmia peruana i una altre de mexicana, col·leccions de cranis, fetus conservats dins d’uns pots i estava situat també al costat també de pells curtides. Durant 75 anys va ser: El Negre de Banyoles. La polèmica va venir al 1991 quan un metge d’origen haità, Alphonse Arcelin , que vivia a Cambrils, va iniciar una campanya de denúncia per aquesta exposició. Arran del fet, milers d’articles a la premsa escrita, de minuts radiofònics i de televisió és el que va formar un gran arxiu de combat en el que també hi van participar presidents de govern, ministres, directors d’organitzacions internacionals, bisbes, professors universitaris i d’altres ciutadans.

Actualment al M.D.H.N no hi ha El Negre de Banyoles i avui dia part de les seves restes estan al parc Tsholofelo de Gabone, capital de Botswana. Alphonse Arcelin va aconseguir el que realment volia: portar El Negre de Banyoles als seus origens. Havia anomenat, fins i tot, que feia una lluita antiracista. Avui dia Banyoles segueix igual, ja que, el negre de Botswana no era cap símbol per Banyoles. L’alcalde que va tenir Banyoles durant l’època de polèmica va ser Joan Solana , ja que va ser alcalde de la ciutat durant el període 1991-1999. I l’alcalde que era en cap de Banyoles l’any de la retirada del boiximà, el 2000, era Pere Bosch. Solana, avui dia, retreu que encara té una sensació de fracàs amb el debut del Negre de Banyoles. Pensa que va ser  protagonista d’un esforç i d’una història inútil. Solana creia que la Unesco els recolzaria i faria ressò a que el boiximà fos part de restes humanes en la nova societat de la informació. Però no va ser així.

La veritat és que els habitants del moment van discrepar de la polèmica i es limitaven només a compartir el nom de la ciutat en què el negre i la resta d’habitants vivien. Malgrat totes les lluites d’algunes organitzacions, d’alguns representants de l’Ajuntament de Banyoles i d’altres ciutadans, el boiximà va ser enterrat al lloc on pertanyia. Tot i que, es té el coneixement que no es va enterrar El Negre tal i com es va retirar del Museu Darder de Banyoles, sinó que, només es van enterrar part d’algunes restes òssies. Encara, avui dia, el Museu Darder té un nombre de visitants importants i té molt de nom per El Negre de Banyoles, El Negro, El Boiximà, i tots aquells noms amb els quals es va anomenar a l’humà boiximà naturalitzat.

“És la curiositat i no el racisme que apropava els visitants al M.D.H.N. de Banyoles”, afirma encara avui dia, Joan Solana .

També hi ha aquells qui utilitzen temes com el del "negre de Banyoles" per buscar el morbo, tal com fan en el vídeo següent: