El graffiti és un movimet cultural i artístic de pintura urbana nascut al segle XX, durant els anys 60, a Estats Units. De contingut polítc o social, és un dels elements de la cultura hip hop.

L'escriptura sobre parets i murs és històrica. En la prehistòria, els primers humans ja van deixar escrita parts importants de la seva vida, com la caça i els rituals; els romans també tenein el costum d'escriure a les parets, amb un llatí vulgar, queixes polítiques, insults, declaracions d'amor..., com també caricatures i dibuixos; durant l'època moderna, mariners i pirates deixaven escrits el seu sobrenom o les inicials, a alguna pedra de la terra que trepitjaven.

Un dels primers graffits més famosos és el kilroy was here, dibuix que durant la II Guerra Mundial, les tropes americanes van anar trobant-se pels fronts per on passaven. Mai s'ha arribat a saber res del seu autor, i els dibuix es va fer tan famós que molts estudiants se'l dibuixaven a les carpetes.

A partir de llavors va néixer el graffiti modern a Estats Units. 

De 1960 a 1970 i a causa d'un dibuixant que va començar a estampar la seva firma a les parets va néixer una subcultura que tenia el seu propi estil amb lletres llargues i bases sota les lletres. A finals dels 60 hi va haver una explosió de graffiters que escrivien la seva firma sobre edificis i deixaven missatges polítcs que reflexaven els canvis socials del país. Al voltant de les universiats s'hi podia distingir el signe de la pau, la comunitat negra també deixava els seus missatges, i altres subcultures també van trobar lloc per expressar-se.

L'època que va de 1971 a 1975 s'ha denominat Era Pionera, degut als canvis d'estil i l'elevada popularitat. Per expressar d'una manera fàcil i ràpida l'estil de cadascú van sorgir els "tags", que consistia en deixar la firma del dibuixant, ja fossin les inicials o el sobrenom. Al 1971 van començar a estampar els seus "tags" als trens i va sorgir el primer logo del nom d'un dibuixant. Al 1972 va sorgir la primera firma amb núvols al costat, d'un graffiter. Durant aquesta època van sorgir molts estils i tècniques noves que van donar al graffiti un gran impuls i hi havia un moviment molt extens de pintades sobre els vagons dels trens. Durant aquesta època, també, es va publicar THE FAITH OF GRAFFITI, un llibre que contenia fotos de firmes dels graffiters. Els graffiters competien entre ells, i el que més vegades tenia estampada la seva firma per la ciutat, era l'absolut campió, tot i que l'estil no fos del tot estètic.

L'Era Die Hard va del 1976 al 1988; a patir d'aquesta època, la MTA (Metropolitan Transit Authority) va començar una lluita contra els graffiters. Van posar sistemes de protecció més alts per impedir que pintessin els vagons i van instal·lar sistemes de vigilància. Això va provocar que el graffiti decaiés i molts dibuixants van buscar alternatives, com viatjar a Europa per donar a conèixer aquesta subcultura. Un altre factor en contra dels graffitis va ser l'expansió del crak i altres drogues a Manhattan, que juntament amb el narcotràfic no va provocar res més que violència i diner negre. Estava a l'abast de qualsevol aconseguir una arma i això va provocar la promulgació de lleis molt restrictives en què es prohibia la venda de pintura als joves i endurien les multes contra els graffiters. Els mitjans de comunicació no van contrubuir a la millora de la situació, justament el contràri, i moltes campanyes polítiques també hi anaven en contra. Els graffitis estaven mal considerats en la societat i això va fer que els graffiters es tornessin més agressius i territorials.

L'etapa de 1989 fins a l'actualitat s'ha denominat Moviment Tren Net ja que van netejar les pintades de molts dels trens de la ciutat. Ara l'art del graffiti ha passat a les noves tecnologies i han sorgit videojocs amb realitats paral·leles on els graffiter són els protagonistes.

El graffiti a Espanya va néixer espontàniament.

Abans d'utulitzar els esprais, els graffiters de la "Movida Madrileña" dibuixaven els seus "tags" amb rotuladors als carrers, els metros, les estacios, i l'estil amb esprais va ser denominat "estilo flechero". Un dels precursos de les pintades per la ciutat va ser "El Muelle"Els primers graffiters que van aparèixer es van denominar "flecheros" per la incrusió de fletxes a les seves firmes. Al 1982 l'estil ja es va començar a assemblar al de la resta d'Europa i Estats Units amb pintades a parets, trens i metros. Als anys 90, l'aparició d'una marca especialitzada d'esprais per graffitis va facilitar l'accesibilitat i una pintura de qualitat amb un preu assequible a tots els graffiters. Al nou mil·leni marques de pintura amb esprais patrocinen artistes, es publiquen revistes i videos, autoritats locals faciliten llocs i i financien concursos. La ciutat de València s'ha convertit en una de les capitals del graffiti espanyol i a Sevilla i Gran Canària se celebren events molt importants.