Marata és un poble d’uns 180 habitants i forma part del municipi de Les Franqueses. Una bona part dels habitants d’aquest poble es dediquen a la pagesia i a la ramaderia i entre ells hi trobem dos joves pagesos: la Míriam, una noia de 24 anys i en Ferran, un noi de 25 anys.
En Ferran, que viu a Cal Músic de Marata, fa 7 anys que treballa amb el seu pare en el món de la pagesia. Als 17 anys va estudiar un mòdul de grau mitjà d’explotacions agràries intensives a Quintanes .
La seva visió sobre el futur de la pagesia és bastant negativa ja que diu que la situació està fotuda i no sap com aniran les coses al futur. La Míriam, de Can Vallsgrós, també treballa a casa amb el seu pare i amb el seu avi. Als 16 anys va anar a estudiar a Manresa un mòdul de grau mitjà sobre agricultura ecològica i els caps de setmana treballava a casa seva. Quan va acabar els estudis, es va dedicar al 100% a la pagesia. Tot i que és una feina que valora moltíssim ja que afirma que és una feina que gratifica molt pel fet que treballes a l’aire lliure i et pots combinar els horaris, la Míriam creu que de cara al futur la pagesia pot ser que desaparegui. “De cara al futur veig que la cosa anirà cap a la decadència perquè hi ha pocs joves que continuïn el negoci familiar. Els joves van a la seva i no volen treballar en una feina que comporti massa hores de feina”, afirmava.
Com és el seu dia a dia? A les 5 de la matinada, cada dos dies, el camió de la Danone passa per diferents masies de Marata per recollir la llet, entre aquestes cases hi ha la de la Míriam (Can Valls) i la del Ferran (Cal Músic). A quarts de 7 del matí la Míriam i en Ferran s’aixequen per començar la seva jornada laboral. El primer que fan és anar a donar menjar a les vedelles i seguidament el seus pares munyen les vaques. Cap als volts de les 9 van a esmorzar. A dos quarts de 10 en Ferran se’n va a llaurar els camps, o a rampinar (recollir la collita segada amb un rampí) o a fer bales de palla.
La Míriam, després d’esmorzar, neteja algunes corts (lloc on habiten els animals) i tira jaç (palla) a les vedelles i vaques perquè s’ajeguin. A més a més, la Míriam hi ha dies que va al poble del costat (Corró d’Avall) per fer diferents encàrrecs com ara anar a La Caixa o a la Cooperativa agrària on un cop al mes hi va a buscar menjar per les vaques amb el tractor. Fins a l’hora de dinar realitzen aquestes tasques i cap allà a les 4 tornen a treballar. En Ferran, a la tarda, torna als camps a seguir amb el que estava fent al matí o sinó es queda a casa seva arreglant coses que s’han fet velles o espatllat.
La Míriam ajuda al seu pare a fer diferents tasques a casa seva. A més a més, la família de la Míriam té terres a Marata però també a Sant Pere de Vilamajor. Ara al juny, preparen la terra per llaurar els camps. Cap a finals de mes sembren ordi i altres cereals per poder tenir menjar per les vaques durant tot l’any. Al juliol sembren les mongetes per poder recol·lectar-les durant el mes de setembre. Un cop s’han recollit les mongetes, el mateix camp els serveix per plantar calçots, els quals venen durant l’època de calçotades que acostuma a ser entre gener i març. De tant en tant, el pare de la Míriam, en Joaquim, encarrega a la seva filla que vagi a buscar mostres de semen a Cal Músic (casa d’en Ferran) per poder inseminar a una vaca .
Un cop té la mostra, la preparen i la injecten a la vaca. Cap a mitja tarda, tant en Ferran com la Míriam preparen l’unifit (barreja de diferents cereals per donar a les vaques i vedelles) i el remolc del tractor per transportar aquest menjar. Seguidament preparen les vaques per tornar a munyir-les i cap als volts de les 9, acaben la seva jornada laboral. Tot i així, tal com afirmen els dos joves pagesos , “la feina al camp no s’acaba mai”.
