Gas, molt de soroll i més gas. Aquestes són les paraules que defineixen la trobada que cada any se celebra al poble de Montmeló, on centenars de motoristes aficionats reuneixen el que és més una passió que un simple hobby, les ganes i l’entusiasme per el motociclisme.

La concentració de motociclisme de Montmeló  fa deu anys que se celebra i cada vegada hi ha mes aficionats que provenen de diferents països. A les voreres dels carrers reposen motos de tota mena. La resta, ho fan a l’asfalt. Més val anar em compte no sigui pas que ens atropelli una de les moltes motos que van d’una punta a l’altra del carrer fen acrobàcies, cremant roda, o donant al gas.

Els carrers de Montmeló, i més concretament, el carrer principal del poble no és l’únic lloc on els motoristes comparteixen la seva afició i passió. Al costat del circuït, s’alça el descampat on milers d’aficionats provinents de països veïns acampen al llarg de la setmana per gaudir al cent per cent de les motos i de l’ambient. Des de França, Alemanya i Bèlgica, molts aficionats  gaudeixen sense límit no tan sols de les seves motos,sinó de la companyia i intercanvi dels mateixos sentiments amb altres aficionats. A més de les motos, al costat del circuit ningú dorm, i no pel soroll de l’accelerador, sinó per l’alegria i l’ambient festiu que acompanya aquesta trobada. La majoria d’associacions de motociclisme no es perden aquest aconteixement, una d’elles és La Tache Rapide, provinent d’aigües Vives a la regió Francesa.                 

Aficionats de l'associació moto club: La Tache Rapide

Ningú es nega a fer-se fotos. Tothom vol posar davant la càmera, ensenyar-nos com conviuen allà i sobretot mostrar el seu tresor més apreciat: la moto. Ningú s’oposa a mostrar-nos qualsevol cosa que volem fotografiar, inclús ens conviden a copes de sangria. Sembla increïble que una afició pugui crear aquest clima de felicitat.

La gent mal dorm a les tendes de campanya, però les motos que estan al costat estan impecables. Totes elles brillen i la majoria estan tapades amb lones especials, que de seguida la treuen en el moment que mirem la moto perquè la podem apreciar millor. El que més sorprèn és que no hi ha cap pàrquing ni cap mesura per la seguretat de les motos: es mantenen aparcades sense cap tipus de vigilància. Però tothom sap que a les motos no els passarà res, almenys, no entre membres del mateix gremi.

Aficionats a l'acampada del circuit

Som als carrers de Montmeló. Des de bon matí els motoristes aficionats porten les seves motos aquí. N’hi ha de tota mena. Totes estan perfectament col·locades al peu de la vorera. Almenys una vintena de mossos situats a cada cantonada vigilen que tot estigui en ordre, però això al carrer de principal de Montmeló, es gairebé impossible.

La majoria de joves que es concentren son motoristes però la resta son els aficionats dels aficionats. Les gravacions de vídeo amb mòbil són constants, i també els crits que els aficionats no poden deixar d’emetre cada vegada que un motorista passa. Tots esperen amb ànsia la crema d’alguna roda, alguna acrobàcia. La primera petició és concedida més sovint, per les acrobàcies s’haurà d’esperar fins la nit, moment quan l’afició passa al seu estat màxim d’eufòria i ànsia per veure la part més esperada de la celebració.

L’esdeveniment és tot un espectacle: la gent surt corrents a banda i banda del carrer i es col·loca al voltant de qualsevol motorista que cremi roda, o simplement faci soroll amb la moto. Aplaudiments, crits, i sobretot ganes de més. Quan una moto ja ha cremat i ha deixat la seva “petjada!” damunt l’asfalt, automàticament tothom corre cap a la pròxima. Els veïns del carrer principal de Montmeló segurament no poden fer la migdiada, segurament tampoc dormiran fins a altes hores de la matinada, però sembla que ningú es queixa. Una gentada d’aficionats i curiosos són presents per veure tot un espectacle format per amants de les motos, en cap moment es denota la presència d’algun professional. Tot i així no cal que Valentino Rossi cremi roda per animar l’ambient, aquest està animat per si sol des de fa estona, i encara queden moltes hores per davant de “room room”.

A mesura que passen les hores, arriben més motos i gairebé no hi ha lloc per passar a banda i banda del carrer. Tan sols es possible quan una moto s’acosta, és aleshores quan automàticament la gent deixa camí per veure com tan sols passa, i amb una mica de sort  espera que cremi ni que sigui uns segons, la roda. Tothom anima , tothom està gravant, fent vídeos i desitjant que el motorista decideixi romandre allà per donar gas i satisfer el desig de tot aquell que en aquell moment ho està esperant.

La nit ja és aquí i ara és aquí, i amb ella l’únic que s’observa son els fars de les motos que circulen a banda i banda del carrer. Si abans no es podia passar de la gentada, ara les motos s’han apoderat del carrer i és completament impossible creuar. Els tubs d’escapament de les motos solapen els crits de l’afició, i ara sí que l’eufòria es present per totes bandes. Ara fins i tot les banderes  s’alcen entre la multitud de gent que omple els carrers. No ens podem despistar en cap moment, les motos no es paren a demanar pas, així que més val anar amb compte. Tota una comunitat de gent aplaudeix i crida al mateix so als motoristes i a les seves motos, que per un dia es converteixen  en els indiscutibles amos del carrer.

La nit segueix amb més crits, amb gent que corre de moto a moto , animant, participant tant o més que els propis protagonistes.  Ara sí que és el moment de les acrobàcies. Tothom ho està esperant. El mateix motorista va de banda a banda aixecant la part davantera de la moto, i també la darrera, és el conegut “cavallet”. La gent crida i aplaudeix sorpresa i satisfeta, però sempre vol més. Quan sembla que tot ha d’acabar, sempre apareix un nou aficionat amb ganes de donar al públic el que està demanant. Cavallets, derrapades, el que faci falta perquè els crits i els aplaudiments no acabin en una nit on el silenci és inexistent.

 Son les quatre de la matinada i ningú es cansa encara. Tothom hi participa en una nit que sembla que no hagi de tenir fi. I és que, més enllà de les motos, s’amaga darrera tota una cultura, un estil de vida i uns ideals. Són seguidors incondicionals del motociclisme que un cop a l’any,  reuneix als apassionats del motociclisme.

 A continuació, veuràs un reportatge sobre una de les jorandes a Montmeló d'aquest 2009: